Geophagus australis S

Nom Cientifico:Gymnogeophagus australis
Ordre: Perciformes Família: Cichlidae
DISTRIBUCION
Amazones Brasil
HÀBITAT
Es produeix en diversos tipus d'hàbitat, però sobretot de boscos rierols i afluents amb substrats de
sorra i recés d'aigua
GRANDÀRIA
20 - 25cm.
GRANDÀRIA DE L'AQUARI
Es requereixen dimensions de la base mínima de 180 X 65 cm o equivalent per a albergar un grup de 5-7
exemplars
MANTENIMENT
El més essencial de la decoració és un substrat tou, sorra perquè el peix pot nedar de manera
natural. Materials gruixuts com grava o pedres petites poden perjudicar l'alimentació, ja que l'absorbir
la sorra se li pot fer mal en els filaments branquials i fins i tot en ser ingerits pot
causar danys interns. La il·luminació relativament tènue i a més afegir alguns trossos de fusta
flotant i arrels o branques de manera dispersa. La fullaraca és una característica típica del medi ambient
natural, però no és realment recomanable en aquaris pel fet que el comportament d'alimentació
de Geophagus. Tendeix a causar un excés de material parcialment descompost en suspensió que no sols
es veu desagradable, sinó que també pot bloquejar els mecanismes dels filtres i la bomba. La
qualitat de l'aigua és de summa importància ja que aquests peixos són extremadament susceptibles a la deterioració
de la qualitat de l'aigua i els canvis en els paràmetres químics pel que mai han d'introduir-se a un
aquari biològicament immadur. Els geophagus també requereix condicions suaus, àcids i en la
majoria dels casos no prosperaran en l'aigua de l'aixeta. La millor manera d'aconseguir l'estabilitat
desitjada és filtrar l'aquari usant una combinació de filtres exteriors i fer canvis d'aigua
setmanals mínimes de 50-70%. El mal mantenint de l'aquari pot arribar fer emmalaltir al peix i
pot presentar problemes d'insuficiència tals al cap i l'erosió de la línia lateral o retard en el creixement. La filtració mecànica també ha d'adaptar-se a la necessitat del peix. Ja que el peix filtra c
constantment i sorra pot causar bloquejos i problemes de desgast en els mecanismes de filtre.
Evitar corrents d'aigua.
CONDIONES DE L'AIGUA
Temperatura: 24 - 30 ° C pH: 4,8-7 Duresa: 0 a 90 ppm
DIETA
Geophagus. Són benthophagous per naturalesa, l'ús d'un mètode d'alimentació mitjançant el qual
es prenen i es van tamisar la sorra i separa les partícules comestibles, amb la resta del material expulsat a través
de les obertures branquials . Per aquesta raó comunament se'ls denomina menjadors de terra i la
provisió d'un substrat adequat és essencial per al seu benestar a curt i llarg termini per al seu benestar.
Fins i tot els exemplars més grans semblen incapaços d'ingerir adequadament els aliments grans, és a dir
, la dieta ha de contenir una gran varietat d'aliments d'alta qualitat, els aliments ha d'estar
ben preparats en petits trossos, petit cuc viu o congelada, Tubifex, Artemia, larves de
mosquits, etc. Tambien han de donar menjar alguns llegums secs o productes vegetals com per exemple
l'espirulina o similar. Les receptes casolanes contenen una mescla de menjar sec pescat,
mariscos puré, fruita fresca i verdures afegint-los gelatines per a donar-los consistència s'ha comprovat
que funcionen bé i es pot tallar en trossos petits com els d'un mos. Cal donar-los 3-4
menjar en porcions més petites al dia en comptes d'una gran ,això s'assembla més al seu comportament
en la naturalesa amb el que dona lloc a unes millors condicions de creixement.
COMPORTAMENT I COMPATIBILITATS
Aquesta espècie és sorprenentment tranquil, però es tornen agressius quan estan amb les cries.
Companys d'aquari adequats són nombrosos i inclouen espècies més tranquil·les gaudint de
condicions ambientals similars. Millor evitar les espècies agressives o territorials, o les que requereixen
menys aigua àcida o rica en minerals. Gairebé tots els geophagus són gregari. Un grup de 5-8 peixos ha de
ser la compra mínima i aquests formaran una jerarquia de dominància notable. Quan es manté en
nombres més petits d'espècimens els més febles poden convertir-se en el blanc d'antagonisme
excessiu pels individus dominants o el grup poden no conformar-se i comportar-se amb nerviosisme.
DIFORMISMO SEXUAL
No hi ha diferències externes s'han observat, excepte durant el fresi quan el ovipositor de la
femella és visible el mascle és mes gran i posseeix els extrems de les aletes molt allargats.
REPRODUCCION.
Després del festeig netejaran acuradament una pedra o realitzaran un clot en el substrat, una vegada neta la
zona la femella fresarà entre 50 i 150 ous de color groc. Són incubadors bucals larvófilos, és a dir
, que una vegada que fan eclosió els ous, les larves són immediatament portades a la cavitat bucal dels
pares, quedant en el seu interior per al seu acabar el seu desenvolupament. Una vegada transcorregut aquest període, els
alevins ja posseeixen la grandària suficient per a poder alimentar-los amb infusorios, nauplios de artemia i
aliments preparats en petits trossos. Durant la nit i davant qualsevol perill els alevins
ràpidament aniran a la boca dels seus pares. La cura per part dels pares supera les quatre setmanes.